El balneari Termes Orion era un dels balnearis més coneguts de la província de Girona. Uns mesos després d’esclatar la guerra, al novembre de 1936 el balneari va ser confiscat pel Sindicato Unico de Farners de la Selva. Aquest el va destinar al Consejo de Gastronomia y Comedores Comunales, passant el balneari a ser un refugi per a nens procedents d’Aragó. En documents de nòmines setmanals podem observar el salari dels treballadors del Comedor Comunal nº.17, que oscilava entre les 50 i les 80 pessetes a la setmana, depenent del càrrec. A finals de 1936 ja són més de 150 nens els refugiats a les termes.
A partir de l’abril de 1938 el balneari passa a ser un Hospital Militar, la CLÍNICA MILITAR Nº5, destinat a les Brigades Internacionals i al cos d’aviació destinat a l’aeròdrom de Vidreres. Durant els primers mesos comparteixen el balneari la llar de nens refugiats i la clínica militar. A principis d’agost la llar de nens refugiats serà traslladada a un altre local del poble per guanyar espai a l’hospital. A banda de servir d’hospital les instal·lacions també van servir par la instrucció militar, fent cursos de topografia, organització i tàctica, organització del terreny, armes, tir i transmissions. A més de la instrucció militar també tenien escola per a infermeres i xofers.
Durant la Batalla de l’Ebre l’Hospital nº5 de Farners de la Selva comença a ser col·lapsat amb ferits procedents de la pròpia Batalla de l’Ebre. Així d’aquesta manera, del 26 de juliol a l’1 d’agost reben més de 300 soldats, molts dels quals seran traslladats a S’Agaró.
Se sap per documents existents, que a la Clinica Militar nº5 van ser atesos més de 2.000 brigadistes internacionals, entre ells brigadistes americans, austríacs, cubans, dominicans, estonians, finlandesos, holandesos, irlandesos, italians, lituans, romanesos, russos, alemanys, albanesos, belgues, búlgars, canadencs, danesos, francesos, hongaresos, anglesos, polonesos, portuguesos, ucraïnesos i iugoslaus.
