La nit del 17 de setembre de 1937, els vaixells mercants JJ Sister i Jaime II, carregats amb subministraments i material de guerra, van partir del port de Barcelona acompanyats per una flota de destructors amb destinació a Maó (Menorca). Durant la seva travessa, van ser descoberts i capturats pel creuer rebel Canarias, després d’un enfrontament amb la flota de destructors davant les poblacions costaneres del Maresme i la Selva.
Aquest combat naval no va deixar indiferents als habitants de les poblacions costaneres. Molts curiosos van acudir a les platges o turons propers al mar per presenciar l’espectacle de foc i llum. De fet, així ho descriu una carta d’un veí de Lloret de Mar, que sembla que podria haver estat un informant per al bàndol franquista, donada la gran quantitat d’informació que proporcionaven les seves cartes.
«A les 22:30, des de la platja de Lloret es pogué contemplar perfectament el combat que el “Canaries” va sostenir amb tres contratorpediners 1 lleials que custodiaven dos vaixells mercants en viatge cap a Maó. El combat tingué lloc a moltes milles de Lloret, però el llampec de les canonades, el fulgor de les bengales i la inmensa cortina de fum que els contratorpediners varen llençar per desapareixer a la seva vista del creuer rebel, es varen poder veure clarament. El que no es va poder veure va ser com el pirata se’n enduia presoners cap a Mallorca els dos vaixells mercants. En Botet asistí al combat a bord del Gravina, que era un dels tres contratorpediners.«2
Els destructors encarregats d’escortar-los van ser el Sánchez Barcaiztegui, el Gravina i l’Almirante Antequera. Aquests destructors, el dia 15 de setembre de 1937, van rebre ordres d’escortar els vaixells Guecho, Rio Segre i España Nº3 des de València fins a Tarragona, per després dirigir-se a Barcelona.
Un cop a Barcelona, seguint les instruccions del Delegat Marítim i el Cap de la Flotilla de Vigilància, van formar un comboi amb els vaixells JJ Sister i Jaime II per dirigir-se a Maó, salpant del port la nit del 17 amb l’intenció d’arribar al destí a les 7 del matí del dia següent.
L’Almirante Antequera va ser l’encarregat d’aquesta flotilla, organitzant i donant instruccions al comboi.
La navegació es va dur a terme amb les precaucions habituals, davant la possible presència de submarins i mines, navegant en zig-zag i mantenint-se a una distància prudencial de la costa per evitar ser vistos per vaixells enemics, i comptant amb la protecció dels diferents llocs semafòrics i bateries de costa.
A les 18:30 hores del 17 de setembre de 1937, el Canarias, que ja es trobava a la costa catalana amb la missió d’entorpir i atacar el tràfic mercant, va reconèixer la serra del Montseny, trobant-se pròxim a la costa del Maresme. A les 21:32 hores, mentre es trobava entre Mataró i Blanes, va avistar diversos vaixells amb les llums apagades, sent reconeguts dos destructors com a part del comboi. Pocs minuts més tard, a les 21:45 hores, es va disposar a obrir foc amb la seva artilleria de 203 mm contra els dos destructors que fugien desordenadament a gran velocitat, fent zig-zags i llençant una gran quantitat de fum per no ser vistos.
Els destructors republicans, fugint en diferents direccions, van respondre amb la seva artilleria, malgrat la seva poca eficàcia. Un dels destructors, l’Almirante Antequera, va llançar dos torpedes contra el Canarias, un dels quals possiblement va colpejar el casc sense arribar a perforar-lo, però causant una gran commoció en tot el vaixell. A les 21:55 hores, el Canarias va canviar de rumb cap a l’est per obrir foc contra l’Almirante Antequera, al qui va tocar amb un dels seus projectils, provocant una gran explosió i causant diverses baixes, incloent-hi un mort entre la tripulació.
Minuts després, es va veure la llum del far de Tossa, descobrint un tercer destructor que fugia cap al nord-est (Sánchez Barcaiztegui). Considerant inútil la persecució, el Canarias va obrir foc de nou amb la seva artilleria de 203 mm contra l’Almirante Antequera, que va canviar el rumb en direcció a Barcelona deixant anar més fum en el seu intent d’escapar.
Així narren part del combat, les cròniques de Francisco Vallés Collantes (Primer Maquinista de la Armada, voluntari del «Canarias»), publicada 6 dies després de l’enfrontament:
“[…] La huida vergonzosa continúa, en dirección rectilínea, hacia el puerto de Barcelona, que tienen a dos pasos, envueltos, además en formidables cortinas de humo, en las que parecen estar especializados los rojos. Un potente proyector del puerto barcelonés pretende enfocarnos, para presentarnos como blanco eficaz a los cañones de Montjuic. Sin embargo, el “Canarias” continúa su persecución. Algunos de los destructores han debido ser tocados. Pero llega un momento en que nos encontramos ya encima de la costa, y los cañones del litoral enemigo empiezan a entrar en acción. Ya no tiene objeto la persecución, puesto que los tres destructores cobardes se encuentran al amparo de las baterías de costa.”
Finalment, a les 22:13 hores, es van avistar dos objectes a gran distància, que van ser reconeguts 37 minuts més tard com els dos mercants. Un d’ells era el JJ Sister, que va rebre ordres de ser capturat, però va fer cas omís, provocant que el Canarias disparés per la popa amb la seva artilleria de 120 mm per intimidar-lo. Finalment, tots dos mercants van ser capturats i dirigits a Palma. A les 03:50 hores, a meitat de camí, els destructors rebels Dato i Cánovas es van incorporar formant un comboi amb la missió de vigilar els mercants per tal d’evitar que escapessin, arribant al port de Palma a les 10:35 del 18 de setembre.
El Canarias en aquesta operació va realitzar un total de 31 trets de 203 mm, en nou salves, 5 trets de 120mm i 2 trets de 120mm il·luminants.
La càrrega que portaven els mercants és totalment incerta, ja que no tenim documents que ho especifiquin. No obstant això, trobem alguns documents que citen aquesta càrrega com a material general i material de guerra. En el cas del JJ Sister, un total de 600 tones per un valor de 1.350.000 pessetes, i en el cas del Jaime II, 412 tones per un valor de 932.000 pessetes.
Segons el diari Correo de Mallorca, el JJ Sister anava carregat d’armes i municions, mentre que el Jaime II portava aliments i un centenar de passatgers.
L’apresament dels vapors Jaime II i JJ Sister va ser una gran pèrdua per al govern de la República, tant que en tots els diaris republicans no es va mencionar en cap moment la pèrdua dels vaixells, creant així unes «Fake News» d’aquest combat i de la seva missió, que segons el ministeri de guerra va ser realitzada satisfactòriament. No és la primera vegada que ens trobem amb aquest tipus de notes de premsa, ja que era la manera de mantenir alta la moral dels ciutadans a la zona lleial.
Aquesta és la nota de premsa enviada a tots els diaris republicans:
“La noche del 17, a las 21:45, a treinta millas 95 grados de Barcelona, se libró un combate entre el crucero faccioso “Canarias” y tres destructores de la Flota Republicana. El combate duró una hora. Nuestros buques salieron indemnes y continuaron, sin más novedad, el servicio que tenían encomendado”
Inclús hem arribat a trobar una nota de premsa encara més falsa que la publicada per la gran majoria de diaris, que menciona l’arribada dels dos vapors a l’illa de Menorca, escortats per un dels destructors lleials.
BIBLIOGRAFIA
Arxius:
Arxiu Municipal Lloret de Mar
Archivo General de la Marina don Álvaro de Bazán (AGMAB)
Archivo General Militar de Ávila (AGMAV)
Arxiu Nacional de Catalunya
Publicacions i revistes:
L’Autonomista (Girona)
CNT Madrid
Diario de la Marina
Llibres i Articles:
Cabezas Sanchez, Adrián – La defensa de la costa a Catalunya durant la Guerra Civil
Moreno de Alborán y Reyna, Fernando i Salvador – Historia de la campaña naval durante la guerra de 1936 a 1939 (5 volums)
www.griegc.com
