El diumenge 30 de maig de 1937, amb la mar ben plana, les platges de la zona eren plenes de nens aprofitant el bon temps. A quarts d’onze, a Lloret de Mar i a una milla mar endins es va veure un vaixell mercant; cosa que no va fer patir als banyistes de Lloret, ja que era totalment normal el moviment de mercants tant en direcció Barcelona com en direcció a la frontera francesa. El que no esperava la població de Lloret de Mar era que a la platja quedés barat un torpede disparat per un submarí.
En realitat el submarí va disparar 2 torpedes contra el mercant, un petroler de la Campsa que navegava en direcció Tossa de Mar camí a França. Tot i que cap dels 2 torpedes van aconseguir tocar-lo, un d’aquests torpedes va desaparèixer entre les roques de Sa Caleta, i l’altre va quedar sense esclatar a la platja de Lloret de Mar. En el moment d’aquest fet, un nen que era a l’aigua jugant amb els seus amics va ser tocat per l’hèlix del torpede i va haver de ser evacuat amb ambulància per un tall a la cama.
Aquest torpede va ser molt visitat per gent de les poblacions properes i per les autoritats militars, dies més tard va ser retirat i portat a Barcelona per investigar-lo. El torpede era de fabricació Italiana, amb unes mesures de 7’10 metres de llargada per 0’60 metres de diàmetre i uns 100 kilograms de carregament explosiu.
Torpede a Lloret amb soldat (Arxiu Lloret de Mar)
Ciudad de Barcelona (MMB)
Tres hores més tard del fet ocorregut a Lloret de Mar, a les dues del mig dia, el vaixell Ciudad de Barcelona que navegava en direcció Barcelona, carregat amb uns 240 estrangers que anaven a allistar-se a les Brigades Internacionals, material de guerra i aliments per a la República, va ser torpedinat a l’alçada de la punta del riu Tordera pel mateix submarí que havia comés l’atac contra el Petroler a Lloret de Mar. Aquesta vegada el torpede va tocar el nou objectiu, penetrant per la zona de popa a la bodega numero 3, fent explosió a la sala de màquines. En qüestió de pocs minuts el creuer va ser enfonsat davant la costa de Malgrat de Mar.
Aquesta explosió tan forta es va sentir a totes les poblacions properes a Malgrat de Mar, fins i tot a Lloret de Mar, on part de la població va dirigir-se a les roques de la Dona Marinera per a observar que havia passat. Des de Malgrat es va avisar per telèfon a totes les poblacions properes i a Barcelona. D’altra banda, des de Malgrat, Blanes i Lloret, es van dirigir ràpidament a la zona els pescadors amb les seves embarcacions, per tal de socórrer a la tripulació i passatgers dels vaixell que ja es trobaven dins l’aigua a més d’un kilòmetre de la costa. Les primeres ambulàncies en arribar a Malgrat de Mar van ser les de Mataró. La primera, la de Mutualitat Aliança Mataronina que va portar als ferits més greus cap a Barcelona i més tard l’ambulància de la Creu Roja de Mataró juntament amb tres camions més. Més tard van arribar les ambulàncies de Barcelona per continuar evacuant els ferits que prèviament van ser atesos pels metges de la zona. Els Brigadistes supervivents van ser auxiliats a la caserna d’Artilleria i a l’hospital de Malgrat de Mar, segons fonts orals alguns americans també van ser enviats a Blanes.
El president Companys es va dirigir cap a Malgrat de Mar en quant es va assabentar de l’enfonsament.
En aquest criminal atac van perdre la vida una cinquantena de persones, la seva gran majoria Brigadistes Internacionals que venien a lluitar per alliberar el país del terror feixista.
El submarí que aquell dia va produir les brutals agressions va ser el General Sanjurjo, cedit per Mussolini.
