El passat divendres 4 d’abril de 2025 es va inaugurar la senyalització i la museïtzació del primer element patrimonial de la Guerra Civil a Blanes: un dels primers refugis antiaeris construïts al municipi.
Aquesta tasca va ser duta a terme per l’empresa GRIEGC, amb la col·laboració de l’Arxiu Municipal i el suport tècnic dels seus responsables.
L’impacte de la notícia va ser tan gran que, el dia de la inauguració, hi van assistir una vintena de periodistes; entre ells hi havia representants dels informatius de TV3, TVE i TV La Selva. A més, el programa Tot es mou de TV3 va emetre en directe l’accés al refugi.
La data escollida per a la inauguració, el 4 d’abril, no va ser casual: aquell dia es complien 88 anys del primer bombardeig sobre la vila de Blanes. L’atac va ser protagonitzat per un SM.81 de l’aviació legionària italiana, procedent de Mallorca, que, a causa d’un problema en el mecanisme de llançament mentre bombardejava Badalona, va acabar llençant les bombes sobre el port i la població de Blanes.
L’acte oficial d’inauguració es va celebrar l’endemà, 5 d’abril, i hi van assistir més de 300 persones. Aquests van poder conèixer aquest primer element patrimonial de la ciutat: un espai de memòria i de pau que vol retre homenatge i mantenir viva la memòria dels pares, avis i besavis que van patir els bombardejos durant la Guerra Civil. Durant l’acte hi van intervenir l’alcalde Jordi Hernandez, la regidora Mònica Rabassa i l’investigador de La Selva 1936 i col·laborador de GRIEGC, Joan Garcia.
En el marc de la inauguració es va organitzar una petita exposició amb material original de l’època, on el públic va poder observar màscares antigues, cascs, mapes i altres objectes històrics, tots ells autèntics i vinculats a la Guerra Civil.
La visita al refugi va comptar amb la participació de l’historiador i col·laborador de GRIEGC, Aciel Aguilar, que, caracteritzat com un soldat de l’exèrcit de la República, va oferir una recreació històrica. Mitjançant les seves explicacions, va il·lustrar el funcionament del refugi i el paper que aquests espais van tenir com a protecció de la població civil durant els bombardejos.
El refugi antiaeri de Blanes es presenta com un espai de memòria i de pau. Tot i que està tancat al públic, s’hi ha creat una experiència expositiva: a l’exterior es pot veure una rèplica del cartell que encapçalava l’entrada, dos plafons informatius —un de gran format, amb el relat dels bombardejos a la localitat, i un altre més petit, explicatiu del vestigi—, i dos maniquins vestits amb roba d’època. Des de fora, a través d’una porta amb obertures, és visible part de l’interior del refugi i la seva museïtzació. A més, el refugi es pot apreciar les 24 hores del dia, ja que disposa d’una il·luminació interior que s’encén automàticament amb l’enllumenat públic.
El refugi del carrer Girbau, més conegut com “el refugi de sota l’església”, va ser construït entre finals de 1936 i principis de 1937 per protegir els veïns del carrer Girbau i part del barri de Sa Carbonera en cas de bombardeig. Va ser un dels primers refugis que es van construir a Blanes, aprofitant una cavitat preexistent. La construcció va ser iniciativa del Comitè Local de Defensa de Blanes, sota la direcció d’un enginyer militar i la participació dels mateixos veïns del poble com a treball voluntari.
Aquest refugi és del tipus galeria de mina, excavat directament a la roca, amb una profunditat de 24 metres per 2 metres d’amplada. Una de les seves particularitats són els cinc pilars construïts al mig de la galeria per sostenir el sostre en cas d’una explosió a la superfície. Molt probablement van ser construïts després del 10 de març de 1938, quan la Junta de Defensa Passiva de Blanes va acordar realitzar obres de reforma als refugis de la vila. Segons diferents estimacions, en aquest refugi s’hi podien protegir una vuitantena de persones en cas d’un bombardeig.
